Context, joies i objectes contemporanis - Activitat

Tancar la finestra Peça anterior Peça següent

Itineràncies

Eugènia Besora

Les joies de l'artista Eugènia Besora a l'Itineràncies de la Galeria Context

Tancar la finestra Peça anterior Peça següent

Vas estudiar joieria a L’Escola Massana de Barcelona, i més tard ets vas llicenciar en Belles Arts, especilitat escultura. Què et va portar a compaginar aquestes dues especialitats?

 

Si, efectvament, primer vaig estudiar joieria a l’Escola Massana  i quan feia tercer curs em vaig matricular a classes d'escultura a la Facultat de Belles Arts de la UB. Em sentia atreta per les formes, i pel volum. Més endavant ja em va atreure quasi be tot, fotografia , pintura, espai.

 

 

Com tu mateixa dius, treballes amb materials que no tenen valor per ells mateixos i que es troben a l’abast de tothom. Què et fa decidir per un o per un altre material?

 

Aprenc del que m’envolta, per exemple, si estic cuinant veig possibilitats en els productes que manipulo. Acostumo a experimentar primer amb la fotografia fins que trobo algun resultat i llavors he de fer la cerca d’un material que m’agradi que, més endavant, servirà per donar forma a una joia. Si, treballo amb materials que es troben a l’abast de tothom i que no tenen valor per ells mateixos. Quan comença una col·lecció́ no tinc tan present la forma com el material amb el què vull treballar. El material em guia per les seves característiques. Si per exemple agafem el paper, experimentem que pot ser retallat, foradat, pintat, cosit. I a partir d’aquesta evidencia s’obre un món de possibilitats. Conceptes i tècnica ajuden a solucionar processos creatius.

 

 

Joies de paper, Flors, Joies d’esmalt fred, Joies Leandre Cristòfol, son algunes de les teves col·leccions. Ens en pots parlar una mica, i també de quins aspectes tens presents al començar una nova col·lecció?

 

Pel que fa a les Joies de paper, va ser la retrobada amb el mon de les exposicions després de 18 anys de practicar la docència. Va sorgir d’una idea del meu germà fotògraf i va consistir en ajuntar les creacions de tres joiers de Lleida per fer una col·lectiva, “Joies”, el juliol de 2001, a la sala gòtica del Institut d’Estudis Ilerdencs. Es a partir d’aquest retrobament que sorgeix la necessitat de replantejar-me l’ofici i vaig anar abandonant la joieria convencional per endinsar-me en una joieria més conceptual, experimental i contemporània. El fet de processar peces petites m’ho vaig mirar com un avantatge per expressar l’escultura, la pintura i d’altres disciplines on les joies esdevenen formes finalistes, de tal manera que si les haguera de passar a una altra escala ja no serien les mateixes, canviarien i agafarien una altra perspectiva espacial.

 

La col·lecció Flors, va néixer en el projecte que vàrem fer un grup de joiers, quatre aquest cop. L’exposició, “Continent urbà” a la Galeria Espai Cavallers, Lleida, juliol 2005, jugava tant amb la producció dels joiers com amb el continent on s’exposaven les peces i, per fer aquesta funció, es va triar un contenidor que fos l’oposat a una peça a la que li vols donar una significació especial, que li vols transmetre una voluntat de permanència. Un contenidor d’escombraries, allò on llences el que ja no vols, o està passat, o  no et serveix, ens va semblar l’estri més apropiat per expressar aquesta dualitat. Per aquesta ocasió la idea eren flors i vaig buscar els materials entre els que es troben en una ferreteria, llocs que acostumo a visitar uns quants cops per anar escatint quins materials em faran servei per realitzar el projecte. Per fer “Flors” vaig triar fil d’acer inoxidable i tubs de silicona de diferents colors. El resultat van ser peces amb força volum però alhora molt lleugeres que incorporaven formes i ritmes que m’atrauen especialment,  l’espiral, el cilindre, el con, tots molt relacionades amb les experiències de la meva etapa formativa.

 

La col.lecció Esmalt fred, va sorgir de la proposta d'una amiga, molt activa en la propagació del concepte de la emancipació femenina, em va demanar de pensar unes joies per assenyalar la diada del 8 de març.  “En femení” va ser el títol de la col·lecció q a u es va presentar Som d’Art, Lleida, març 2009. Aquest cop l'opció triada va consistir en un material que solen emprar quotidianament moltes dones, l’esmalt d’ungles, amb la idea de combinar-lo amb coure. Quasi sense ni adonar-me’n les formes que van anar sortint recordaven les Venus prehistòriques, aquelles imatges de les deesses de la fertilitat de la prehistòria mediterrània, símbols de la força i de la voluntat permanència de la nostra espècie en temps molt antics.  

                            

La col.lecció Leandre Cristòfol es va presentar a la  galeria Òxida, Lleida, juny 2009. Al Museu Morera de la Paeria s’anava a celebrar el centenari de l’escultor Leandre Cristòfol i ens van encomanar a un grup de quatre joiers una col·lecció de peces singulars per commemorar l’esdeveniment. Malgrat que els prototips estaven acabats se’ns va dir que l’encàrrec no es podria produir per dificultats pressupostàries. El grup de joiers vàrem decidir de manera conjunta reivindicar la feina feta i vàrem exposar les peces acabades en una mostra a la galeria Òxida. Amb el Leandre Cristòfol tinc en comú que a ell, com a mi, li agradaven els objectes trobats, el ritme de l’espiral, el territori i un lligam amb la ciutat de Lleida.  Per aquesta raó a casa guardo moltes coses que he anat recollint. Una pinya, encara per obrir, caiguda d’un pi va ser la  forma a partir de la qual vaig començar a treballar, cercant en els procediments escultòrics per aconseguir-ho, afegint la volatilitat de l’espiral en la manipulació per acabar definint la peça “Leandre”.

Com a disciplina intento cada any fer una col·lecció nova i, a poder ser, que sigui força diferent de les anteriors. Acostumo a treballar sense fer servir la soldadura, això m’obliga a cercar materials i solucions diferents perquè les peces s’acoblin. Em vull acostar lo màxim possible a lo quotidià, tenint sempre present les tècniques escultòriques i pictòriques , junt amb d’altres de manuals que decidiré en funció del material que hagi triat.

 

 

Quina és la teva font d’inspiració?

 

La meva font d'inspiració és la natura, l’ordre natural del creixement matricial dels elements orgànics, els canvis que es produeixen en el seu cicle vital,  però també estic interessada en la manera com l’esser humà,  amb intuïció i saviesa, els manipula i ordena. L’ordre i el caos s’alternen amb contundència semblant al món natural, s’hi troben i hi conviuen, el que varia es la intensitat de la presència d’un o l’altre. De fet , l’esser humà ha estudiat i observat la natura des de sempre. Primerament amb una clara voluntat de dominar-la. Ara, en canvi,  percebo una voluntat, més realista, de buscar-hi una adaptació més harmònica.  Ara s’imposa com a pensament el situar-nos dins de l’ordre o la seqüencia natural dels processos , estudiar-los, interpretar-los i utilitzar-los en cada fase de la seva evolució de manera reflexiva a diferència de la voluntat brutalment modificadora i exprimidora del passat no tant llunyà. En aquest darrer treball m’he basat en una cosa tan senzilla com es els feixos de verdures o fruites seques lligats amb una corda o els palmons de pasqua que son trenats quan les fulles son tendres per assolir les magnifiques formes que els artesans ens presenten quan les fulles son ja seques. Activitats basades en la saviesa popular i tenint com a eines les mans per resseguir el camí.

 

 

Ens pots parlar de AD LIB, la teva darrera col·lecció?

 

Ad lib, es un projecte realitzat entre deu creatius: cinc som joiers de manera que cada un convida un  creador que treballa  en una disciplina diferent. La col.lectiva la vàrem fer al mes de novembre a la galeria Espai Cavallers de Lleida, les peces de cada joier dialogaven amb l’artista que cadascú havia triat. Les peces que presento a ad_lib, és el treball més conceptual que he fet en joieria, objectes trenats amb cordill de lli  i projectats amb un aparell de transparències. Collar de caramels, de la fabrica Pifarré de  Bellpuig ( ad lib). Collars fets amb cadeneta i fil de pescar poden dur un fermall antic de l’avia, i d’aquesta manera es barreja lo nou amb lo vell. ( ad lib ).Aquesta col·lecció està inspirada en la Pasqua i la infància.

 

 

Quins temes, aspectes o projectes centren ara el teu treball?

 

M’agradaria continuar amb aquesta última línia, més efímera i lúdica.   Fa molt temps que tinc pendent donar forma al mon de les abelles, encara no he trobat la manera que em satisfaci. La reflexió continua...

 

 

©Context   |   c. Viñolas, 10 Sant Cugat del Vallès   |   Telèfon 935 893 806   |   Contacta amb nosaltres per correu electrònic galeria@context.cat   |   Avís legal
Consulta el nostre canal de Facebook Consulta el nostre Pinterest Consulta el nostre canal de Youtube