Les joies de l'artista Olga Codina Trallero a l'Itineràncies de la galeria CONTEXT
Vas iniciar la teva trajectòria professional al 2002 quan a partir de paper de diari crees la teva primera peça de joieria sota un principi de sostenibilitat mediambiental. Què et va portar a prendre la decisió que a partir d’aquell moment ha definit la teva obra?
En aquella època em va venir la inspiració de provar el paper de diari com a material artístic. Al fer les primeres proves vaig descobrir un material que m’oferia infinites possibilitats, m’agradava la textura, la forma de treballar-lo, el resultat final i sobretot la filosofia de convertir un material de rebuig en una peça d’art.
Així que vaig decidir investigar i treballar amb paper de diari per aconseguir crear les joies de paper reciclat.Per tant podria dir que va ser el mateix paper de diari el que em va portar a prendre la decisió.
Vas crear la teva pròpia marca völgueta al 2009. Com definiries la seva essència?
Un dels elements essencials d’aquesta iniciativa és el reciclatge. El paper de diari és un material efímer i al crear joies a partir d’aquest fa que völgueta contribueixi a cuidar i millorar el medi ambient. Es tracta de reciclar un material en un nou objecte sense generar consums energètics.
A més völgueta és una marca de qualitat artística amb la seva diversitat de colors i formes.
Les teves joies pretenen fomentar el reciclatge i la reutilització de materials. Ens podries parlar d'aquests materials?
Per a la creació de les joies utilitzo el paper de diari que dóna a les peces un to “terra” degut al to gris pedra de la massa de diari, tot i que últimament he incorporat el paper escrit per ambdues cares per aconseguir colors més intensos, més llampants.
I per seguir amb tota la filosofia de reciclatge i reutilització, empro envasos de tetrabric per als suports de les arracades ja que és un material de rebuig amb un gran resultat estètic, paper de diari per fer les bosses del producte i capses de cartró reutilitzades per a fer la distribució.
Apostes per les energies netes. Quin és el procés de realització de les teves peces?
El primer pas del cicle productiu és la recollida en diversos establiments i espais públics de la matèria prima, el paper.
Seguidament es converteix el paper en una massa modelable. Per fer-ho es trenca i remulla per després amassar-ho fins a aconseguir la textura desitjada. Aleshores només cal fer un tractament per assolir la qualitat i el color esperats. A partir d’aquest moment es va donant forma manualment a la massa. Tot aquest procés es fa exclusivament amb força motriu.
Les peces s’eixuguen a l’aire lliure, en safates fetes de cartró reciclat i preparades per absorbir la major quantitat d’escalfor solar.
Finalment es munten les peces per a composar els collarets, arracades i polseres de les diferents col.leccions.
Quin és el repte de völgueta?
El repte de völgueta és seguir creixent per poder arribar a ensenyar a més persones com d’un material de rebuig en poden sortir autèntiques obres d’art.
Però no només promoure el reciclatge, sinó mostrar tota la filosofia que envolta a völgueta, com ser congruent i utilitzar tota una sèrie de productes de rebuig per tancar el cicle de producció i de distribució.
A més llarg termini i després d’haver experimentat els anys suficients per oferir la qualitat desitjada, utilitzar pigments naturals per seguir acreditant les joies völgueta com a reciclades però també com a ecològiques.
Quins temes, aspectes o projectes centren ara el teu treball?
Pel que fa a la producció continuar amb les col.leccions ja existents que en són moltes i molt acolorides, i seguir treballant en la branca de creació oberta amb els collarets especials, les peces úniques.
Per aquest camí tinc en ment crear una sèrie de joies inspirades en el concepte matemàtic de la successió de Fibonacci, dedicar tota una línia de producte a la obra i filosofia de l’escultor basc Jorge Oteiza i crear joies que evoquin a les cultures antigues, en especial a l’egípcia.
Un altre projecte, que de moment només és una idea i encara se li ha de donar forma però espero tenir-la enllestida per l’any vinent, és plantar arbres per reforestar zones naturals. D’aquesta manera el paper de rebuig que va sortir d’uns arbres ja fa temps servirà per donar-ne vida a uns altres. És com una commemoració als arbres que moren cada dia al planeta per ser convertits en paper.