El teu treball amb el vidre va començar al 2004, a l'Escola del Vidre de Barcelona, i va continuar a la Real Fábrica de Cristales de la Granja de Segòvia. Què va ser el que va despertar el teu interès per aquest material?

El meu interès es va despertar als deu anys al veure una pel·lícula on la protagonista era una artista bufadora de vidre. Sense conèixer res sobre aquest material, vaig decidir que n'aprendria el màxim possible per poder  fer "màgia" cada dia de la meva vida. Vint anys mes tard corroboro que el vidre es màgic i que cada dia em sorprenc de la bellesa que aquest m'ofereix.

Al 2008 la teva especialització en les Tècniques de Vidre en calent, i la teva visió artística del món, et van portar a crear la teva pròpia marca de joieria. Un any més tard i després de completar la teva Llicenciatura en Belles Arts a la Universitat de Barcelona, decideixes barrejar les teves dos grans passions: l'art i el vidre, creant peces artístiques i instal·lacions. Què creus que et va aportar aquesta simbiosi?

A la universitat vaig descobrir que el vidre havia sigut injustament eliminat del món de l'art, per contra, per mi era evident que n'havia de formar part. Ara cada vegada hi ha més artistes que treballen projectes conceptuals amb el vidre, i de fet gracies a aquesta simbiosi que dona resultats tan extraordinaris, només en aquest darrer any he pogut exposar a llocs tan diferents com al SOFA (Sculpture Objects Functional Art & Design) de Chicago amb Entrañas 5, o al European Glass Context de Dinamarca, i també ser finalista als premis ENJOIA'T de Joieria Contemporània de Barcelona, i als premis François Houdé de Artesania a Montreal.

Et trasllades al Canadà, on actualment vius, i segueixes treballant en les teves joies i en els teves peces artístiques de vidre bufat, alhora que col·labores amb artistes com Annie Cantin o Pavel Cajthaml. Seguint la teva formació realitzes diversos tallers amb especialistes en el bufat del vidre com Satoshi Okamoto, Olivier Mallemouche, o Chuck López, entre d’altres. Aquests contactes, han marcat un abans i un després en la teva trajectòria com a artista?

Si, sens dubte. Entre les persones que tu anomenes hi ha grans artistes, grans bufadors de vidre i persones que m'ha ensenyat molt, no només del vidre, si no també sobre la vida. Amb alguns d'ells hi tinc ara una amistat preciosa com per exemple amb l'artista Annie Cantin, quan tenia 25 anys vaig veure una exposició seva a França, les seves peces em van fer veure que res era impossible amb el vidre..., uns anys mes tard me la vaig trobar bufant vidre al Canada, m'hi vaig acostar per dir-li com m'agradava el que feia i em va oferir treballar per ella, ara tinc la sort d'aprendre al seu costat. O en Pavel Cajthaml que es el responsable de que actualment visqui al Canada. El 2012, quan encara estava vivint a Catalunya, li vaig enviar un e-mail demanant-li si podia assistir-lo al seu taller de vidre bufat que esta al mig de no res..., em va acceptar encara que no parlés ni francès ni anglès i ara sóc una canadenca més. Però la persona que m'ha influenciat més com a artista en aquests últims anys, ha sigut l'artista canadenca Michèle Lapoint, el seu treball amb el vidre totalment conceptual, la seva delicadesa per utilitzar aquest material i la manera amb la que transmet el que sent son inigualables. Totes aquestes persones i d'altres, han canviat la meva trajectòria com a artista. Penso també que sobretot, un factor fonamental ha estat el canvi de país.

Al 2007 gràcies a un Graduat amb honors, vas fer un intercanvi al C.E.R.F.A.V, Centre Européen de Recherche et de Formation aux Arts Verriers a Vannes Châtel, França. Què va significar per a tu i el teu treball conviure amb altres cultures?

En realitat, penso que no hi ha res més enriquidor que el fet de conèixer gent i encara més si amb aquesta gent comparteixes una mateixa passió. I com tu dius, quan vaig anar a França, o ara al Canada me n'he adonat de com el lloc on hem nascut, la cultura amb la que hem conviscut influeix totalment en la creació amb lo qual si sumes cultures sumes riquesa artística. L'any passat, per exemple, vaig fer una residència de vidre bufat a North Lands, Escòcia i d'allà en va sortir tota la meva nova col·lecció d'escultures i joies, el primer collaret Mayeutica Caithness tenia els colors dels camps escocesos al mes de març.

Al 2015, de la col·laboració amb Jean-Simón Trottier sorgeix Semina Percurrenta. Ens pots parlar d'aquest projecte?

L'emigració al Canada no va ser fàcil, i amb el meu company Jean-Simon Trottier vem decidir parlar-ne de la millor manera que sabíem, creant. Ell es bufador de vidre des de fa 15 anys i jo l'assisteixo al taller, així que vam ajuntar coneixements i idees i vam crear el projecte Semina Percurrenta que vol dir "la llavor que travessa". Ens vàrem inspirar de plantes que viuen en dos països diferents separats per una  frontera. A partir de la forma de la planta vam crear peces de vidre bufat o vidre al bufador i les vàrem barrejar amb materials propis d'una frontera com el fil de ferro, el metall, el ciment, etc..Treballar dos o mes persones et fa anar molt més lluny del que t'esperes i els resultats van ser increïbles. Gracies a aquest projecte vàrem realitzar la nostra primera exposició individual el 2015. El projecte segueix obert i cada any creem noves peces a partir de una nova llavor, hi ha massa fronteres en aquest món.

Mayeutica, Entranyes, Matter, són algunes de les teves darreres instal·lacions. Quins temes, aspectes o projectes centren ara el teu treball?

Els projectes que realitzo neixen a partir de qüestions íntimes i creixen a la recerca d'un punt de connexió entre el meu univers femení i el món individual de cada persona. Actualment treballo sobre l'anomalia, en una època on les malalties i les malformacions són quelcom habitual, em pregunto que vol dir ser una "dona normal". Quan m'endinso en una temàtica, les meves idees poden prendre la forma de joieria contemporània, escultura i/o instal·lació artística. Així doncs, en aquest últim projecte; Mayeutica (Cordó Umbilical) es la col·lecció de joieria contemporània que ha sorgit inspirant-se de vàries escultures que s'anomenen Entranyes on vaig començar a combinar vidre bufat, vidre al bufador i teles. Matter es un projecte en construcció en el que utilitzo els llençols que la meva mare, la meva àvia i la meva besàvia van brodar amb les inicials dels seus fills. Al 2018 tinc dues exposicions individuals al Canadà i al 2019 en tinc tres més. Així que ara mateix treballo completant Mayeutica, Entranyes i Matter i creant unes noves escultures que han nascut a partir de la col·laboració amb altres artistes i on exploro la tela brodada, la serigrafia i el vidre bufat i al bufador a partir de motlles. Molta feina i molta il·lusió per veure a on em porta la vida...i el vidre.