Quan vas decidir venir a viure a Barcelona?
Fa 17 any vaig marxar de Roma per iniciar una nova etapa a la meva vida.He format aquí la meva família i és una ciutat que em sembla plena de possibilitats.



Vas estudiar psicologia a la Universita degli Studi de Roma La Sapienza, que et va portar a passar de la psicologia a la joieria?
Sempre m’havia desenvolupat dins de textos. No em sentia motivat per realitzar un treball interpersonal, vaig intentar descobrir nous camins expressius, com un treball creatiu relacionat amb l’art. També em va semblar interessant la maquinària,les tècniques i els elements necessaris per crear una joia. I també la relació temporal que implicava
dominar-les.



Conceptuals, geomètriques, laberíntiques… podries parlar de les característiques formals de les teves joies?
Els meus arguments giren al voltant del Zeitgeist, entès com l’Esperit del Temps. En una extraterritorialitat liquida, post semiòtica.
Em sento atret per las definicions recursives, paradoxes com manera expressiva.
De vegades defineixo els conceptes que centraran la peça, i de manera natural es van desenvolupant.
L’objecte és indagat com un text, per representar l’estructura formal d’una narració. Aquest esdevé al mateix temps un pretext... el mitjà és secundari. Escriptura verbal, escriptura projectual, escriptura constructiva, son només suports intercanviables.



Benedetta Tagliabue et va anomenar el joier arquitecte, afegint que amb la teva tècnica precisa, produeixes arquitectures per al cos. Estàs d’acord amb aquesta afirmació?
Per mi és una definició plena de poesia, visualitzar el cos com un paisatge… al ser habitat per les meves peces.

Què penses que aporta la joieria contemporània versus la joieria convencional?
Per a mi són categories conceptuals que depenent del context en el que es donen, són operatives.
També crec que ambdues es desenvolupen en àmbits diferents, una intenta situar-se dins de l’art utilitzant el seu llenguatge. L’altra opera sobre tot des de la indústria, per això les seves premisses son diferents i fins i tot antagòniques. Tal vegada la joieria contemporània al assumir-se com el producte d’una persona, pot treballar amb absoluta llibertat creativa i expressiva.



Quins temes, aspectes o projectes centren ara el teu treball?
Després de dotze anys de treball al voltant de la joieria contemporània ara em situo en una reflexió  sobre el meu propi recorregut creatiu, en conseqüència estic preparant una memòria teòrica que em permeti ordenar la meva pròpia estratègia projectual.