El meu treball actual s’ha inspirat en la situació mundial de la població d’abelles, especialment per la notícia d’uns apicultors francesos perplexos quan els seus ruscos van començar a produir una mel blava brillant. Per alguna raó les seves abelles s’havien alimentat amb els residus produïts per una fàbrica local de rebosteria. Aquesta mel tan inusual va haver de ser descartada desgraciadament ja que no complia les normes alimentàries franceses. Utilitzant aquest esdeveniment com a paràbola moderna, les meves peces representen un futur distòpic de la "naturalesa" consumista moderna: imaginant com podria semblar el món si les abelles deixessin de recollir pol·len i centressin la seva atenció en la recollida de béns de consum brillants. Penso en les meves peces com a "mala mel": un vibrant desencís de la natura versus l'home.