Com es va desenvolupar el teu interès per la joieria?
Va ser per pura casualitat que em vaig topar amb la joieria, volia fer alguna cosa artística i la primera idea va ser estudiar Disseny Gràfic…quan vaig visitar l’escola vaig veure una exposició de joieria allà mateix i em vaig quedar encantada.

Ens comentes que les teves joies són respostes a preguntes que et fas, ens pots parlar de com comences una sèrie o una nova peça?
Quan m’assec a la taula no tinc mai un concepte concret al cap... de vegades una nova sèrie comença quan m’avorreix la que estava fent abans. De vegades comença perquè estic experimentant amb una tècnica o amb un material nou, o simplement tinc una vaga idea “d’alguna” cosa i intento plasmar-la en una peça que desprès es converteix en una sèrie, ja que, dir-ho tot en una sola peça sempre m’ha resultat molt difícil.
Les preguntes que jo em faig poden ser molt generals o en algun cas molt concretes, molts cops sorgeixen de vivències pròpies, que a la vegada es van convertint en anècdotes durant el procés. Per exemple, la sèrie Casitecturas va ser motivada pel fet de tenir que canviar d’apartament. El fet de que se’ns havia acabat el contracte del nostre pis em va motivar a fer petites cases portables que són com una espècie d’amulets, i la sèrie poc a poc es va convertir en un desplegament de cases imaginàries. Quan poso per títol a una peça: La casa de Karl, per exemple, tothom intenta imaginar-se a en Karl veient només el plànol d’un pis, d’un espai en miniatura. A mi mateixa m’encanta imaginar-me a en Karl, jo no el coneixia abans d’acabar la peça, però poc a poc va prenent cos i es converteix en algú molt familiar. Viu entre les parets d’aquesta mini-casa que jo he creat, i és com si parlés a través d’aquestes imatges explicant la seva història.
La sèrie en la que estic treballant actualment té molt a veure amb la sèrie Casitecturas, encara que de fet és la continuació d’una sèrie que vaig fer l’any 2004 i que vaig anomenar Las mujeres de la Mesa Redonda, aquestes peces també tenen noms que individualitza cada joia. La composició d’aquestes obres s’inspira en la tècnica dels surrealistes quan jugaven amb els seus “Cadàvers exquisits”. La vessant lúdica sempre m’atreu molt i m’agrada jugar amb les formes, objectes, o amb tot allò que em trobo damunt la meva taula.
Componc, descomponc, moc, canvio i intercanvio, i poc a poc van apareixent petits personatges que em parlen i m’expliquen petites històries. “Aquella dona tímida que té papallones al estómac i pensa amb els peus”, no sé si la vaig veure l’altre dia al tren, o la he inventat... però la miro amb recel pensant que potser em semblo una mica a ella, i ràpidament decideixo que es diu Anabel, amb la qual cosa totes les possibles semblances són casuals. Així, cada peça té el seu caràcter que s’expressa a través de les formes o dels objectes amb els que  està feta, i li dono un nom personal per excloure-la de qualsevol del carrer.
Sento una certa fascinació per les històries de la gent i d’alguna manera sempre he perseguit als objectes o a les formes, capaços d’explicar la seva història sense necessitat de les paraules. Som un còctel de circumstàncies i vivències, de vegades tan surrealistes com reals. Les meves peces no deixen de ser la cerca d’una identitat tant comuna, com pròpia.
Des de 1994 dones classes de Joieria a l’Escola Massana de Barcelona. Com veus a les noves generacions de joiers?
De vegades penso que ho tenen difícil quan surten de l’escola ja que només han tingut dos anys per aprendre totes les tècniques i adquirir un llenguatge propi...

Què et va portar a crear i a coordinar el projecte “Joyas Sensacionales” a l’any 2008?
Precisament el que deia abans em va portar al 2008, a crear aquest projecte. Com a professora és depriment veure que molts alumnes deixen de fer joies quan acaben l’escola per manca de motivació o de maduresa.
Quasi porto cinc anys amb aquest projecte i he vist molts canvis en els treballs de les 18 artistes del grup. És molt gratificant veure que cada una ha anat madurant en el seu treball i que totes elles tenen ja un llenguatge propi.

Ens pots parlar de les diferents propostes i temes que heu treballat al grup?
La idea era treballar sobre les sensacions. Al setembre farà cinc anys i hem passat per molts temes o propostes de treball, aproximadament unes 12, entre elles, “Lo olvidado, Lo perdido, Lo secreto...”
Els temes en el fons, no són més que una motivació, una excusa per seguir amb el treball personal de cadascú. Hi ha moltes maneres diferents de veure o d’interpretar el tema, i per suposat, cadascú ho enfoca d’una manera diferent. El més important és la posada en comú, el fet de poder ensenyar-lo a algú, poder compartir-ho i sentir-se estimulat per seguir amb el propi treball.
Tots els components del grup hem crescut en aquests darrers anys i en el fons això és molt bonic. Les exposicions són el punt final de cada projecte, el darrer tema “Lo imposible” ha estat molt interessant fer-lo just en aquesta època tan convulsa, ja que potser la única manera de poder sobreviure i aprendre d’aquesta crisi sigui ser capaços de pensar en l’impossible. El resultat d’aquesta proposta que vam presentar a la Galerie Labor im Chor, en Schwäbisch Gemünd, Alemanya, va tenir una crítica molt bona.
Des del 24 de maig també es pot veure a ArteArtesania, a Sóller, Mallorca, i a partir del 27 de juny a ARAM, a Ciutat de Palma.

Com veus el món de la joieria contemporània?
És un món petit, i aquí a Espanya hi ha molta gent que desconeix totalment la seva existència. En aquest sentit Joyas Sensacionales ha fet molta difusió en els darrers anys. Normalment, les exposicions que hem duta terme han causat certa sorpresa entre els espectadors, però ha estat una manera fàcil de fer veure una joia sota un altre concepte que no sigui el de la simple decoració o complement. Per a molta gent el veure una de les nostres exposicions ha estat el primer cop en que s’han enfrontat amb joies d’aquest tipus. D’altra banda crec que el interès per aquesta joieria cada cop és més gran, i molts visitants marxen a casa amb alguna joia Sensacional.

Quins temes, aspectes o projectes centren ara el teu treball?
Al grup de Joyas Sensacionales estem treballant el tema “El deseo”, i en el meu treball personal estic treballant en les sèries “NEW LADIES” i “Paisajes de Venus”.