Vas estudiar Pintura i Vídeo a l’Escola Massana de Barcelona. Què et va portar a interessar-te per la joieria?

M’he dedicat a la pintura, el dibuix o el gravat durant molts anys i vaig descobrir la joieria després de treballar en algunes escultures de plata a la cera perduda amb ajuda d’una joiera. Em vaig assabentar que Silvia Walz començava el seu projecte de Joyas Sensacionales i em va acceptar al grup. Em venia de gust donar un pas més i treballar amb eines, soldar, tocar metall i més tard vaig descobrir l’esmalt, una altra manera de pintar.

Portes més de trenta anys treballant en pintura i més tard en vídeo i joieria. Quina d’aquestes disciplines artístiques penses que et permet expressar-te millor?

Per a mi la difèrencia entre la joieria i altres disciplines es troba d’una banda en la mida  de les peces, doncs en un format petit és tot un repte., i per l’altra, hi ha la dificultat tècnica i dels materials. No podria dir amb quina m’expresso millor, simplement  el meu neguit per explorar nous llenguatges m’empeny a investigar, a descobrir-me, a créixer com artista. Conec el comportament de la pintura com a medi, quasi be no haig de pensar quan barrejo els colors, i l’esmalt m’obliga a experimentar perquè és quelcom nou. Faig molt esbossos, aquarel.les quasi sempre, però m’agrada que el procés de treball sigui una aventura, pot anar canviant i acabar sent totalment diferent.

Veient les teves joies podríem afirmar que estan concebudes més com elements bidimensionals o pictòrics que com elements tridimensionals.  Com definiries les característiques estètiques de les teves joies?

Des els meus inicis com a joiera he buscat com referent el meu propi treball. Intento que hi hagi una connexió entre unes obres i altres sigui quina sigui la tècnica emprada. Veig les meves peces d’esmalt com petits quadres i m’agrada la idea de que algú les pugui dur posades. Definiria les meves peces com pictòriques,i encara que es podria dir que la majoria son abstractes, també tenen una part simbòlica.

Quan dius que les teves representacions estan més a prop de la lírica i la subtilesa que de la narració. Podries explicar amb més detall a que et refereixes?

Em sembla interessant no explicar-ho tot, deixar l’obra oberta per a que cadascú la pugui interpretar i la faci seva. La lírica, portada al terreny pictòric, m’ajuda amb els seus matisos, de vegades subtil, de vegades no tant. En quant als símbols, apareixen en qualsevol moment, es creuen en la meva vida, però no tan sols em pertanyen a mi, crec que el seu valor rau en que son universals.

És interessant el que comentes de que quan algú t’explica allò que li suggereix una obra teva, et descobreix veritats que ni tu mateixa coneixies. Penses que en alguns casos el resultat de la expressió artística actua com un revelador de les nostres emocions?

L’expressió artística parla de nosaltres més del que pensem. Quan algú et descriu l’emoció que li suggereix un quadre, aparentment oculta per a tu, es produeix un moment màgic perquè aquesta emoció estava dins teu a nivell inconscient.

 Quins temes, aspectes o projectes centren ara el teu treball?

En aquests moments i amb el grup Joyas Sensacionales estem treballant el tema “Lo salvaje” y el presentarem a l’abril a la Sala Perill juntament amb altres artistes, pintors la majoria. La joieria contemporània es art, encara que en el nostre país no sigui considerada com a tal, i la nostra intenció des d’aquest espai és treballar en aquesta direcció.