Ets Llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i vas obtenir el Grau Superior d'Escultura a l'Escola Massana. Què et va portar a interessar-te per la joieria?

De fet primer vaig fer joieria. Vaig començar els estudis de Dret, però de seguida em vaig adonar que allò no m’agradava i com que jo treballava a una botiga de joieria vaig ser pràctica i ho vaig relacionar. Amb la joieria se’m va obrir un món que intuïa però no coneixia i així va començar la meva trajectòria en aquesta direcció. Quan vaig acabar el Cicle formatiu de Joieria vaig veure clar que necessitava més coneixements i sobretot entendre allò que havia descobert i el perquè m’interessava tant i així vaig anar a l'Escola Massana i després a la facultat de Belles Arts i fins ara….

Imparteixes classes de Projectes de Joieria a l'Escola d'Art de Tarragona EADT. Què penses que és el més important d’ aquesta experiència?

La reciprocitat de l’ensenyament.  Tinc molta sort de poder impartir classes. Parlar i comentar els projectes fa obrir la ment i la creativitat de l’alumne i evidentment la meva. Es plantegen situacions que un mateix no s’hauria plantejat mai i els alumnes et qüestionen com tu els qüestiones a ells, i això és un repte. Aprofito per dir que aquest any celebrem els 40 anys de joieria a l’Eadt, on hi ha preparada tota una programació a partir de l’1 d’Abril. Això també forma part de l’escola, no només el que fem dins, sinó tota la feina de projecció cap a fora, de difusió dels treballs dels alumnes.

Defineixes la teva joieria com “una joieria amb concepte”. Quin significat té això per tu?

Doncs que el més important és el missatge. M’agrada que les peces expliquin, suggereixin i facin pensar, no sé si sempre ho aconsegueixo però és el que intento. Defineixo una joia amb concepte, en el moment que puc explicar què busco i què estic fent o quin territori vull explorar.

Des de l’any 2009 que vas començar amb Calostre, les teves col·leccions duen noms tan evocadors i poètics com, Escenaris, Taxonomies, Construccions, Quimeres, Sancta Santorum... Penses que hi ha un substrat comú en totes aquestes col·leccions?

Crec que és la manera de treballar el fet comú, més que el resultat o els materials. La recerca que em plantejo en cada principi és el que em permet trobar aquests títols. No sabria definir quins materials, formes o tècniques busco, perquè tot depèn del tema. Sí, és veritat que faig servir moltes vegades tècniques com dic jo “sorpresa” en les que no saps que passarà, com quan revel.laves una fotografia, aquesta sensació m’encanta.

Ets comissària del cicle “Joies Apart” de la galeria Silvestre de Tarragona, un projecte que és va iniciar al setembre de 2014. Ens pots explicar en que consisteix aquest projecte?

La idea és portar la joieria a les Galeria d’Art i sobretot a Tarragona. És on visc, i hi ha molt poques oportunitats de presentar la joieria en espais artístics d’una manera constant, així l’ opció de fer un cicle de joieria en aquest espai era evident i innegable. La idea és que durant algunes setmanes a l’any la Galeria Silvestre convidi a col.lectius de joiers a ocupar el seu espai i durant aquests dies es plantegin activitats relacionades amb la joieria i el seu discurs. Un lloc no només d’exposició, sinó de diàleg i d’intercanvi. Un dels moments més interessants és quan la gent que està acostumada a veure pintura comença a plantejar-se i a plantejar-nos preguntes des d’una altra perspectiva. De fet, resumint, intento aconseguir barrejar espectadors de diferents circuits. Em resulta xocant que cada cop més la gent es defineixi en noms i no transiti pels llocs.

Actualment formes part del col·lectiu Joyas Sensacionales coordinat per l'artista Silvia Walz. Quina dimensió artística i personal penses que t’aporta formar part d’aquest col·lectiu? En que consisteix el projecte Coordenades del qual formes part?.

A mi m'enriqueix a nivell personal. Poder fer projectes conjuntament i amb algú que et dóna suport en cada projecte és essencial. Poder fer descobriments juntes i veure què fa cadascuna, quin és el seu aprenentatge i com va creixent, és el sentit del col.lectiu. Gràcies a elles avui estic responent aquest qüestionari.

Coordenades és una proposta de treball de la Sílvia Walz. Cadascuna proposa un lloc i treballa sobre aquest lloc i a la vegada l’intercanvia amb un altre, que treballarà el que tu has triat. Per tant jo treballava la coordenada del mar amb la Lourdes Carmelo i la refineria amb la Xus Anglès, aquest va ser el principi del projecte, ara ha anat creixent i en aquest moment som cinc Sensacionales que treballem la refineria, aquest projecte de grup es diu Polígon Negre i toca un tema molt proper on visc. El podreu veure exposat a la Sala Perill del 6 al 9 d’Abril.