A l'haver d'anomenar les petites escultures no hem pogut sostreure fer servir paraules tan comuns com són arquitectures, arqueologies, taules, urnes i llindes, laberints o escales. L'obra d'Antoni Roselló s'obre amb senzillesa a la intel·ligència i no pretén ser hermètica. Si som capaços de discernir entre el impenetrable i el misteri veurem que el secret és necessari per comprendre que el contingut consisteix i es confon amb la forma d'aquestes caixes, d'aquestes taules, o urnes. Disposades en silenci a l'interior d'un habitatge serien encara capaces de recarregar l'espai de sentit.
(Antonio Armesto. Las formas de la utilidat. Text del llibre: "Antoni Roselló. Pintura, Escultura, Monumentos y Utensilios" Ediciones del Bronce 1996)