On els cactus viuen no hi ha espai per l’error, ocupen el territori de manera calculada. Arrapats a la roca o penjats del penya segat exhibeixen les seves defenses, punxes ordenades i lluents que delimiten el seu espai. Bevent de la sorra o absorbint de la boira sobreviuen a situacions adverses guardant l’aigua que el cel escatima. Malgrat tot floreixen, creixen i es multipliquen, lentament, sense pressa, com si el temps no existís i volguessin viure per sempre. Perseverança, elegància i harmonia. Aquesta es la sensació que he tingut en el jardí dels cactus.