Vas estudiar Disseny Industrial, especialitat Tèxtil i Complements a la Universitat Politècnica de València. ¿Com es va iniciar el teu interès per la joieria?

Doncs en realitat va ser una mica per casualitat, de fet realment volia fer bosses, però un breu curs que vaig fer desprès al Saint Martins College de Londres em va desil.lusionar.  Jo volia treballar amb les mans  i no estar davant d’un ordinador dissenyant coses que no podia construir per mi mateixa, per això em vaig decantar per la joieria.

Què ha representat per tu la experiència d’estudiar tres anys a l’Escola Alchimia de Florència?

Si m’ho miro amb perspectiva, representa una de les etapes més importants de la meva vida. Alchimia és una escola que t’exigeix molt, hi ha estrés, infinitat de treballs, però al final tot s’agraeix pels coneixements que adquireixes. Et formen de manera que quan estàs treballant en solitari, t’exigeixes molt a tu mateix. De fet, en un primer moment no hi vaig anar perquè la conegués, ja que no vaig saber lo coneguda que era fins el meu segon any a l’escola, quan vaig anar a Barcelona a la Contemporary Jewelry Fair JOYA 2011.
M’han ensenyat moltes coses que no tan sols es poden aplicar al camp de la joieria i els hi agraeixo molt.

Ser una narradora d’històries...trobar la forma de visualitzar pensaments i records...com es concreten aquests conceptes en la teva obra?

La veritat és que em va costar molt arribar a aquest punt, sobre tot a la darrera col.lecció. Intento jugar molt amb les formes, els materials, treballar amb elements que evoquen els meus records i utilitzar la intuïció.
M’encanta fer servir coses que trobo a diferents llocs, perquè penso que si me les he trobat és per algun motiu i que és una oportunitat que ningú més tindrà, ja que son úniques i representen part d’una experiència de la meva vida.

“150 dies, 150 cartes, 150 fermalls. Tot per a algú que mai he conegut personalment”, així resumeixes la teva col.lecció Querida Yun. Ens pots parlar d’aquesta col.lecció?

Tot va començar el meu tercer any amb Ruudt Peters a Florència. Ens va comentar que teníem que triar un tema que ens agradés o que ens inspirés molt. Jo volia fer-lo sobre Japó, però no trobava el link. Un dia parlant amb ell li vaig comentar d’aquesta senyora, i que ella era la raó per la qual jo tenia tant entusiasme per el país de Sol Naixent. Quan li vaig explicar que era una senyora de 84 anys que m’havia estat escrivint cartes des de que jo en tenia 9 i que mai l’havia conegut, em va suggerir fer un projecte per a ella. De fet, el darrer semestre, en la meva estada al Japó, per fi la vaig conèixer.
Així que vaig decidir fer-ho, va ser molt dur, perquè em fonamentava en moltes coses que jo no sabia i que tan sols suposava, m’imaginava com seria la seva vida a Tokio, com era físicament, doncs tan sols m’enviava fotos de quan ella era jove, el seu dia a dia, que faria, etc... Va ser un any de reflexió al voltant de moltes coses que jo havia vist sempre normals ja que les portava dins meu des de petita, però que al explicar-les a l'altra gent i veure la seva reacció, em van fer reflexionar.

Penses que la teva relació amb el Japó i la seva cultura ha tingut una influencia significativa a la teva obra, pel que fa a conceptes, materials i tècniques?

Abans de fer el intercanvi a Hiko Mizuno la meva imatge del Japó era molt diferent a la que tinc ara. Feia molt de temps que m’agradava col.leccionar robes japoneses, encara ho faig ara, i eren de fet els materials que més m’inspiraven.
A Tokio vaig conèixer altres materials i vaig aprendre noves tècniques que ara estic començant a utilitzar a la meva nova col.lecció. No sé com explicar-ho, però aquest intercanvi ha marcat un abans i un després en la meva forma de veure i fer joieria.

Quins temes, aspectes o projectes centren ara el teu treball?

El nou projecte es veu molt influenciat per l’experiència viscuda al Japó, totes les vivències, els records, tot el que he visitat, el que he aprés, ho intento reflectir en les peces. Ha estat un shock molt gran, per tant em costarà tems assumir-ho tot, fa poc que he tornat i tot és molt recent. No he tingut temps de seure i repassar les fotos i el diari que vaig fer, ja que vull gaudir d’aquest moment, i més endavant poder agafar el meu arxiu i veure-ho tot des de un altre punt de vista.
Jo crec que hi haurà una evolució de la meva forma de pensar sobre aquesta experiència que em donarà tema, puc arriscar-me a dir, per bastants anys.