L’any 2008 et vas graduar en Disseny de Producte a l’Escola Eina de Barcelona i a l’Università Politecnico di Milano. Què et va portar a interessar-te pel disseny i creació de joies? 

Al finalitzar els estudies en Disseny Industrial, la veritat és que em vaig sentir una mica perduda. Disseny Industrial t’ofereix un ventall de possibilitats molt ampli i no sabia en quin especialitzar-me; només tenia clar que volia poder mimar des de l’inici la peça i treballar-la amb les mans fins aconseguir el resultat final. Vaig decidir apuntar-me a una col.laboració per a una proposta d’escaparatisme amb l’organització “Barcelona Activa”. El món dels muntatges efímers sempre m’havia interessat: noves propostes expositives, missatges a intentar transmetre amb un bon impacte visual i una nova escala de dimensions suposaven un nou repte que m’atreia intentar, on aquest cop el disseny no seria d’un objecte concret sinó de tot un espai.La col.laboració va ser un èxit i vaig aprendre molt, però també va servir per adonar-me que una escala tant gran no encaixava amb la meva voluntat de perfeccionisme i el grau de detall tant minuciós amb que agrada mimar els dissenys . Gràcies a un consell de la meva professora i coordinadora del curs, vaig decidir-me a provar el món de la joieria; on aquell objecte de tamany  petit em permetria modelar i crear des de zero, amb tots els detalls i perfecció que desitgés.Em vaig inscriure al Col.legi de Joiers de Barcelona per a poder aprendre l’ofici i l’art de l’astellera. Des d’aquell primer dia vaig saber que aquest era el meu món.

Al parlar del teu treball en joieria contemporània, dius que busca capgirar el concepte tradicional de la joieria fusionant el món artesanal amb l’industrial. Ho pots explicar amb més detall?

Estudiant Disseny Industrial, un dia vaig descobrir una cita que des d’aleshores ha sigut un referent per a mi i que he intentat que fos la base de la meva feina: “Piensa en términos dinámicos, no te dejes llevar por el camino más fácil que es seguir las normas y las soluciones aprobadas. Actúa en perspectiva de una búsqueda continua, reune las fuerzas para ofrecer propuestas inesperadas y, además de tu lápiz, usa la cualidad por excelencia de los diseñadores: ¡la curiosidad!” Els Joiers tenim un ofici i una tècnica per executar-lo; però cal que oferim al públic propostes diferents, que atreguin interès i despertin sorpresa. Sempre hi ha un referent o clàssic que funciona, però el món industrial ens permet treballar amb més possibilitats de materials i eines;  aconseguir fusionar-les amb el món de la joiera és un repte que em fascina i en el que estic bolcada.

La experimentació amb material reciclats, és una de les característiques d’alguna de les teves col·leccions. Ens pots parlar de la col·lecció PÈTALS ?

Pètals és el resultat de moltes hores d’estudi i recerca per aconseguir dominar un material com les escates de peix que, literalment, és viu i arrossega uns condicionants biològics com l’olor i la humitat que no han fet gens fàcil la seva conversió a material de joieria. Aconseguir assecar les escates i posteriorment tenyir-les, oferint fins i tot degradats de colors, ha estat un repte del que he aprés moltíssim i on he gaudit muntant i creant nous formats amb formes orgàniques completament diferents les unes de les altres.
Gaudeixo i segueixo dissenyant i treballant amb aquesta col.leció ja que  crec encara té molt a donar. A dia d’avui, estic experimentant nous acabats i propostes innovadores.

L’any 2013 integres el teu coneixement en disseny i el teu ofici en joieria, graduant-te a l’Escola Elisava de Barcelona, amb el Master en Disseny de Joieria Alternativa. D’aquesta simbiosi sorgeix la col·lecció CUB 3, inspirada en les obres escultòriques d’Eduardo Chillida i Jorge de Oteiza. Quins nous reptes t’ha plantejat aquesta col·lecció?

La col·lecció  CUB3 va ser tot un repte per a mi. Chillida i Oteiza són uns grans referents i ja feia temps que plantejava una col·lecció on les seves formes estiguessin presents. La seva perfecció i exactitud, però, exigien treballar amb una precisió que manualment no hagués estat possible. Per aquest motiu vaig decidir emprar la tecnologia de  modelatge amb programes 3D i un procés de fabricació extern com l’impressió 3D. Va ser un gran canvi en el meu estil d’entendre la joieria. Era  difícil no tenir el contacte directe amb la peça durant el procés de fabricació i haver de projectar-la amb l’ordinador i no amb maquetes. Tanmateix, va ser una experiència molt enriquidora. De fet, no descarto en un futur seguir treballant en alguna col.leció amb aquest procés ja que t’ofereix infinitat de propostes i materials sorprenents diferents als de la tècnica tradicional.

Quina nova perspectiva t’ha obert la incorporació de noves tecnologies com el disseny 3D, en el disseny de les teves joies?

La incorporació de noves tecnologies com el el disseny i la impressió 3D m’han ofert una major perfecció en les formes de les meves joies i  rapidesa en la fabricació per a  comprometre’m a un major volum de comandes. Alhora, aquesta tecnologia em permet oferir les joies en diferents acabats i materials per a personalitzar-les pels meus clients.

Quins temes, aspectes o projectes centren ara el teu treball?

M’agradaria poder seguir treballant amb aquestes dues línies: la de l’experimentació, com Pètals, i la de les noves tecnologies amb disseny 3D. Per una banda, vull seguir investigant la línia iniciada amb Pètals per a descobrir quins nous reptes i possibilitats pot aportar-me. Per la banda del 3D, vull tornar a treballar amb formes rectes i pures, molt diferent a les composicions orgàniques que obtinc a Pètals. Finalment, també tinc una llibreta plena d’esbossos i idees que somio poder projectar tard o d’hora. Es tracta d’una tercera línia on treballaré amb pedres semiprecioses però muntades de forma diferent i original, trencant amb l’estètica tradicional. Amb això vull aconseguir donar una imatges jove i desenfadada a un clàssic més rígid.